lunes, 2 de mayo de 2011

Barça-Madrid, o Barça a "seques"

Ni regals, ni pastissos, ni saltos de cama ni movimientos sexys, el Barça, el Barça ho arregla tot!!! Parlo de mí però ho podria generalitzar. L'efecte Barça és capaç de canviar l'humor, la passió, la comunicació, el desig d'una família, d'una parella, d'una relació, d'un cap de setmana.
L'any passat vam tenir una nena, la Greta, i va ser fruit de la famosa i coneguda "Generación Iniesta", l'etapa d'èxits del Barça: copa, lliga i champions. El resultat, a nivell familiar, va ser un augment de la natalitat, del desembre 09 al gener 10 va augmentar un 2%, just 9 mesos abans dels èxits acumulats del FCB.
La setmana passada amb la victòria del Barça davant el Madrid, va succeïr alguna cosa similar. L'endemà, no només l'humor i l'estat d'ànim de molta gent va canviar gràcies al triomf, sinò que es va veure augmentada i pronunciada pel mal comportament del Madrid: "han quedat retrats, que se jodan". Pel carrer només es parlava d'això... ara s'ha de veure cóm acaba aquest episodi, però estic convençuda que quan perd el Madrid no augmenta la natalitat...

La meva indignació arriba quan ensenyen un video de seguidors del Madrid i surt una noia, amb ulleres de sol a les 12:00 de la nit cridant: "que se mueran los catalanes", però què diu? què fot? per què em foten al mateix sac? Jo em vaig sentir ferida com a catalana, però per què ho barrejen tot, o ho barrejem tot? quina mena d'odi ens tenen a tots els catalans, no tots son del Barça i per mí català no vol dir culé. Però observo, i el comportament és el mateix des d'aquí, no només estem contents quan guanya el Barça, sinó que també quan perd el Madrid. Però això últim ens fa mediocres i poc emocionals....

Ara, la Greta ja te més d'un any i ja sap dir Barça i relacionar-ho amb l'escut del Club.

Moraleja: que guanyi el Barça fa augmentar la natalitat de Catalunya, que perdi el Madrid no, per tant, estiguem contents amb les nostres victòries i no amb les desgràcies dels altres.

viernes, 8 de abril de 2011

London is cooooooooooool

Trenta anys d'amistat i per fi vaig aconseguir el què tant anhelava: una escapada totes juntes... La cosa prometia i va superar les espectatives!!! Se'ns va fer molt curt, ara, d'anècdotes en tenim moltes...
Totes som dones de caràcter. El ritme, com era d'esperar, va ser frenètic, i el volum de veu per allà on passàvem era elevat, millor dit, elevadíssim... "nenes, no crideu tant que tothom ens mira..." i què? aquí no ens coneix ningú!... ok, ok, doncs cridem totes vinga...
Vam fer gairebé tot el què estava previst: compres, freaky tour, restaurants fashions, pintes, autobussos, english breakfasts, mercadillos, fins i tot vam participar en una manifestació i vam estar amb els bombers per apagar el foc que es va iniciar a Picadilly Circus. Volíem anar a comprar juguets pels nens i a GAP, que just es situàvem a l'altre banda del foc, nosaltres estàvem disposades a creuar pel mig, menys mal que un alt i gros policeman ens va dir que donèssim la volta per agafar Regent Street des de més amunt! Vinga doncs, anem a donar la volta...

L'ANADA:

El viatge va començar fatal, per anar a l'aeroport vam creuar Barcelona per la Ronda Litoral, sense comentaris, i com no, un divendres a la tarda hi havia un accident, 3 kilòmetres de cua!!!!! No arribem, perdrem l'avió, doncs jo no torno a casa, és patètic, marxem a Sant Llorenç o a Barà o a Sant Feliu, però no podem tornar amb les maletes a casa després de 4 mesos d'antelació muntant el super fashion-cool-sweet weekend!!! quina vergonya!!!
Per obra d'art, vam arribar, després de vàris atacs d'histèria dins el cotxe de la millor conductora del món (que no sóc jo...)
I pam! ja sóm a l'avió...
Arribem a Gatwitck, i un sospitós noi amb molts tics ens espera amb un cartell amb el nostre nom... quin glamour, sembla Sex&City a l'anglessa i sense limousine, però ho semblava!!
I au!, totes cap a la furgoneta, cagades de por pels tics del noi mentre conduia a tota llet per les carreteres d'Anglaterra... al cap d'una hora arribem a l'hotel... BIEEEEEEEEEEEEEEEENNNNNNNNN.

L'ARRIBADA

La meva amiga que va fer la reserva de l'hotel, va "exigir" la copa de cava que prometia el seu anunci a Internet, veig que la publicitat encara funciona ; ))

LA NIT

L'Hotel estava de LUJO, sí, sí, molt bona elecció! Dutxa ràpida, pestanyes postisses, taconazo, taxi ilegal, preu pactat i cap al XINO de l'Estrella Michelin (això la meva amiga ens ho va dir quan ja estavem assegudes a la taula demanant!!!!!! la mato!!!!!!!) Mengem molt i molt bé, riem molt, i no ens hem de quedar a rentar plats... bufffffff.
Sortint d'allà m'avanço per un carrer del SOHO i entrem en un PUB amb bona música, copes barates i bon rotllo... també els hi agrada... el porter ens fot bronques constants perque sortim a fumar per la sortida d'emergència...però nosaltres sóm tant estupendes que l'anem esquivant fins que marxem i total "no el veurem mai més..."

EL DIA

L'endamà ens esperava PORTOBELLO, vam embojir!!! jajajajaja, compres, jo vaig cap aquí, l'altra cap allà, quedem dins de 10 minuts aquí... menys mal que primer vam fer un bon esmorzar!!! mmmmmmmmm quin brownie per favor!!!!!!!! impressionant!!!!!
Agafem un bus i anem cap al centre! entrem a tots els grans magatzems, la manifestació pel mig, botigues tancades per la por als atacs de la mani i carrers tallats, i nosaltres 6 per allà, ¡¡¡¡¡¡¡no ens destrossaran el nostre cap de setmana aquests 400.000 manifestants!!!!!!
Cap a Covent Garden, meravellós... és magnífic aquest lloc. No em canso d'anar-hi! Vam dinar allà i vam aprofitar per descansar. Això sí, una son que ens moríem però no podem perdre ni un minut!!!

SEX&CITY

A la nit ens tornem a "parifullar" i cap al Sketch Gallery, vinga, no hay dolor, el lloc més pijo de London, ens reben, ens ensenyen el local, ens acompanyen a la taula, no faltava detall, i la gent megasupercooldelamuerte... però estàvem al nivell, eh?!?!?!! Ens vam quedar allà fent la copa també, aquí sí que una mica més em quedo a rentar gots, sino fos perque tenen 50000 persones de personal!!!

LAST HOURS

Diumenge el vam dedicar al "freaky tour", tocava, era obligat, ja ho havíem pactat: Big Ben, la cabina vermella, la guàrdia real, the London Eye, Westminster... i calla! que a Oxford tenen les botigues obertes els diumenges!!! uauuuuuuuuaaaaaaaaauuuuuuu!!! i totes cap allà, que queden 3 hores perque vingui el del tic i ens porti a l'Aeroport again!!!!

LA REALITAT

Dilluns tenia un jet lag de mil parells de cullons, doncs entre el canvi d'hora, l'hora que ens van robar (allò de "a les 2 seran les 3 fa molt mal!!!) i les poques hores de son.... 1 setmana per recuperar-me!!!!!

Ara, ho tornaria a fer!

miércoles, 23 de marzo de 2011

Hola a tothom!!!

Hola! us presento el meu blog, les aventures de la ingrid, intentaré que sigui un espai on compartir coses de la vida, del dia a dia, xerradetes d'aquestes que tenim tots cada dia i ens fan riure, compartir, estimar, enfadar-nos, reconciliar-nos, alegrar-nos...

Les meves amigues sempre em diuen allò de "podries escriure un llibre", i bé, un llibre no, però de moment un blog, no? mai és tard per això... tot arribarà.
Un cop una coneguda em va dir "a tu sempre et passen coses" i li vaig contestar: "les mateixes que a tu, però jo les explico com si visqués en una pel·lícula, i tu no els hi dones més importància"... molts cops la realitat supera la ficció, però és una manera de viure les coses més intensament... a vegades potser massa, però és així, com veus i vius les coses del teu dia a dia.

Bé, de moment ja sóc aquí, a veure si li vaig agafant el "tranquillo"...
I benvinguts a tots els seguidors, jejeje!!!